La crisi energètica europea evidencia la necessitat de reformar el mercat elèctric. Anàlisi de la proposta del govern espanyol: CfD, preus per a nuclear i hidràulica.
L'actual crisi energètica a Europa ha accentuat la necessitat de reformar el funcionament del mercat elèctric. El mercat marginalista amb l'anterior estructura de generació funcionava de forma eficient. La nova estructura de generació, amb una participació més elevada de les renovables i la volatilitat dels preus del gas, ha desembocat en un mercat que ja no funciona de manera eficient:
- No reflecteix el cost mitjà real de generació del mix elèctric.
- No ofereix les senyals adequades per a la inversió en energies renovables.
- No ofereix senyals per invertir en capacitat ferma i en flexibilitat de la demanda.
- Genera beneficis extraordinaris per a productors amb costos de generació per sota del mercat elèctric.
- Trasllada la volatilitat dels mercats de matèries primeres als consumidors finals.
La reforma plantejada pel govern pretén establir contractes per diferències (CfD) per a tecnologies marginals que aconsegueixin atreure inversions en renovables: el CfD reflectirà el cost mitjà i evitarà la generació de beneficis extraordinaris originats per la volatilitat dels preus.
La visió d'Europa davant la reforma del mercat elèctric
Actualment hi ha un gran interès en la reforma del mercat elèctric a escala europea. Tant és així que el passat 13 de febrer es va tancar el període de consulta pública sobre el disseny del mercat elèctric i s'hi van rebre més de 300 propostes.
L'objectiu de la reforma, segons Kadri Simson, comissària d'Energia de la UE, és presentar un nou model que consideri aquests tres aspectes:
- Com enviar senyals clares d'inversió perquè accelerem la transició verda. Els PPA i els CfD són les solucions que hi podrien ajudar.
- Permetre que els consumidors participin en la gestió de l'energia i en l'establiment de contractes bilaterals a mitjà i llarg termini.
- La protecció del consumidor.
Al gener, Espanya es va avançar a altres països i va plantejar a Brussel·les una reforma integral del mercat majorista, ara en estudi. El plantejament d'Espanya és centralitzar la gestió del sistema energètic en tots els seus estadis, és a dir, una nacionalització de facto, deixant a l'estat fins i tot la potestat de fixar preus.
El Govern espanyol planteja tres grans canvis:
- Introducció massiva dels anomenats contractes a termini per diferències, CfD.
- Preus acordats per a les nuclears i hidràuliques.
- Contractes per capacitat.
En què consisteix la proposta espanyola?
La proposta espanyola pretén corregir els desajustos del sistema actual: mitigar la volatilitat dels preus que encareix les factures, fomentar una implantació competitiva de les renovables, garantir el subministrament i evitar els beneficis extraordinaris.
L'objectiu principal és reduir la volatilitat associada als mercats diaris i intradiaris que, tot i que continuaran existint, reduiran el seu pes en la formació dels preus a favor de contractes a termini.
El disseny suggereix combinar l'existència del mercat a curt termini amb contractes a termini d'energia —que actualment presenten uns costos elevats— i de capacitat, necessaris per garantir la continuïtat del subministrament i possibles per normativa, però sempre com una cosa excepcional i temporal.
Mercat a curt termini
En el cas de les renovables, en particular les de nova implantació, el govern proposa que es facin mitjançant contractes per diferències o CfD, un sistema voluntari similar al sistema de subhastes ja implantat a Espanya. Aquests contractes els signaria el regulador amb cadascun dels adjudicataris de les subhastes i representarien un compromís per part del promotor de subministrar certa quantitat d'energia durant un temps determinat a un preu preestablert. A canvi, el sistema elèctric es compromet a adquirir aquesta energia, de manera que es cobreix el risc de quantitat al productor a un preu preestablert.
Això s'articula mitjançant la integració d'aquesta energia al mercat diari a través del CfD amb un preu que és el que resulta després de l'adjudicació de la subhasta. El funcionament és anàleg al funcionament actual de les subhastes d'energies renovables.
Per la seva banda, per a la nuclear i les hidràuliques ja existents es proposa un CfD amb un incentiu per disponibilitat. Espanya també proposa que es permeti a cada Estat membre establir una retribució preacordada amb un incentiu per disponibilitat, un suggeriment que no encaixa amb la normativa comunitària en vigor, per la qual cosa caldria adequar-la.
Les tecnologies marginals com el gas continuaran anant als mercats diaris per vendre l'energia, sens perjudici que puguin establir contractes a termini amb les comercialitzadores o els consumidors finals.
Mercat de capacitat
La proposta també considera incorporar els mercats de capacitat en el nou disseny del mercat energètic. Els mercats de capacitat estan permesos per la normativa comunitària, però només com a últim recurs. Aquest mecanisme contempla diversos dissenys, des de reserves estratègiques, subhastes de capacitat, opcions de fiabilitat i obligacions descentralitzades en funció de les peculiaritats de cada Estat membre.
Per què es planteja la reforma?
El disseny del sistema majorista actual no està preparat per a situacions d'alta volatilitat ni per a la penetració massiva de les energies renovables ni de recursos com l'emmagatzematge o la gestió de la demanda.
El sistema actual es va dissenyar fa més de 20 anys, quan el mix energètic estava compost íntegrament per tecnologies convencionals d'alts costos variables. La contribució de les energies renovables actualment és de gairebé el 50 % i la previsió del PNIEC per al 2030 és que s'assoleixi un 74 %.
La volatilitat dels mercats, la guerra d'Ucraïna i la necessitat d'accelerar la transició energètica han posat sobre la taula la necessitat d'una reforma del mercat.
La reforma pretén reduir de forma gradual la volatilitat del preu elèctric. A mesura que s'anés incrementant el volum d'energia contractada amb el nou sistema, la volatilitat dels preus es reduiria.
Actualment el funcionament del mercat es basa en una fixació de preus marginalista en què l'última tecnologia és la que determina el valor del preu de l'electricitat a cada hora; amb això, les situacions d'alta volatilitat del preu del gas acaben afectant directament el mercat elèctric.
Les patronals energètiques rebutgen la proposta
La reacció de les patronals d'energia (Aelec, Appa, AEE, Aedive, afbel, aprie, aepibel, Elecpor) davant la proposta del govern no s'ha fet esperar. En un document consensuat per totes elles es rebutja la gestió centralitzada que planteja el Govern espanyol, establint preus preassignats per a nuclears o hidràuliques, o concursos dirigits pel regulador per establir contractes de subministrament a llarg termini per diferències (Contract for Differences, o CfD).
Al document de les associacions es critica que un «model de mercat elèctric basat en compres centralitzades de la major part de l'energia inframarginal (renovables, nuclear i hidràulica) amb contractes d'energia a preu fix podria afectar el mercat i la comercialització, fragmentant el mercat interior i desincentivant el desenvolupament de la flexibilitat del sistema».
Les associacions demanen que la reforma del mercat elèctric «ha de preservar les seguretats jurídiques per a inversors i consumidors sense permetre canvis retroactius que alterin els fluxos econòmics ja acordats o el marc jurídic existent, per preservar un clima de confiança als mercats financers».
Conclusions
El disseny actual del mercat no és l'adequat per afrontar els reptes de la descarbonització ni la creixent volatilitat dels mercats de matèries primeres.
La proposta presentada per Espanya es basa en un mercat de curt termini (diari i intradiari) molt líquid i transparent, combinat amb un mercat a termini d'energia i serveis de capacitat i flexibilitat adaptats a les necessitats particulars de cada mercat nacional. La implantació de la reforma del mercat energètic porta associada la necessitat de modernitzar la directiva del mercat interior, entre altres normatives europees.
En els pròxims mesos veurem com es concreten les reformes plantejades per part de la Unió Europea i l'encaix de la proposta presentada per Espanya.
Et pot interessar:
¿Necesitas más información?
Escríbenos y un consultor revisa tu caso. Sin compromiso.